L’adolescència preocupa i espanta als pares. Ens intentem preparar a fons per allò que ens depari aquesta etapa. Però no oblidem que bona part dels problemes que emergeixen a l’adolescència són el resultat de petits problemes que s’han anat forjant durant la infantesa. Solucionar-ho a l’adolescència no és impossible, però sí que serà més costós.

Per això, és recomanable que mentre els infants són petits estiguem al cas dels seus punts forts per potenciar-los i els seus punts febles per ajudar-los i acompanyar-los en la seva millora. Cada infant és únic i necessitarà respostes úniques. A tall d’exemple: un nen que durant la infantesa mostri dificultats per acceptar normes, pot desembocar amb pèrdua d’autoritat en l’adolescència.

També cal ser conscients de les nostres potencialitats i mancances com a mares i pares, tan a nivell individual com amb la nostra parella. Ens podem fer preguntes del tipus: Anem a la una en com eduquem als nostres fills/es? Els demanem unes normes clares i entenedores? Els ensenyem amb el nostre propi exemple? Els transmetem valors útils pel dia de demà? Els fem més autònoms o més dependents a nosaltres?

A l’adolescència, quan abans ens hi posem, més maldecaps ens estalviarem.

Olga Montserrat, psicòloga