Adolescència
“Estima’m quan menys ho mereixi…perquè és quan més ho necessito”. Jaume Funes
És habitual que l’adolescència sigui una etapa intensa, de canvis, on els nois i noies viuen multitud d’experiències alhora (a l’institut, amb els amics…). Moltes de les coses que experimenten són noves: el canvi de l‘escola a l’institut, conèixer nous amics/gues, primeres parelles, primeres sortides de nit, tastar el tabac o alguna droga….En general tenen energia i ganes de fer coses: es diverteixen, estudien, aprenen … es van dibuixant com a futurs adults que serán.
Ser pare o mare quan els fill@s entren a l’adolescència no es fácil. La relació de proximitat i tendresa cultivada durant la infantesa es modifica, sovint deixant pas a un distanciament en la relació i noves conductes que com a pares sorprenen alhora que preocupen. Les eines i raonaments que fins ara funcionaven, deixen de ser efectius. Cal adaptar-se a la nova etapa, ressituar-se, escoltar-los i aprendre, probar coses noves. I no defallir, tot allò que es fa pel seu bé, encara que actualment no s’ agraeixi, són llavors que naixeran més endavant.
A vegades, però, pot ser que els nois i noies se sentin mancats d’energia o motivació, neguitosos, amb malestar intern o que els costi contenir la impulsivitat o centrar l’atenció. A vegades, les relacions amb els altres (amics/gues) poden ser difícils i se senten insegurs o diferents als altres, i aixo els fa patir. D’altres noi@s que ens consulten pateixen bullying a classe. També pot passar que, sense donar-se compte o per inèrcia, es posin en problemes seriosos. O simplement pot ser que a casa les relacions amb els pares no acabin de funcionar bé i això generi discusions.
Si les coses no acaben d’anar com un s’espera i això genera malestar, ja sigui de caire personal, a casa, amb els pares o a l’institut, podem acompanyar-vos buscant la manera de sentir-vos millor. Sabem que fer el pas d’anar al psicòleg no és fácil. Als adolescents en general els fa mandra i fins i tot vergonya, tot i que avui en dia la majoria de nosaltres ho necessitem en un moment o altre de la nostra vida. Cal tenir en compte que quan veuen que els pares també s’hi impliquen, la seva predisposició millora.
A la pràctica significarà que hi haurà una persona que us escoltarà i ajudarà a fer canvis per sentir-se millor amb un mateix i alhora amb el món.
Des del SAAF atenem totes les casuístiques que solen presentar-se en aquesta etapa. Les més freqüents són:
Dificultat de relació amb els pares
Problemes de comportament
Dificultat en la gestió de les “pantalles” o xarxes socials
Dificultat en la gestió de les emocions (irritabilitat, nerviosisme, tristesa, impulsivitat)
Ansietat
Desmotivació, apatia
Consum d’alcohol, porros o demés substancies
Manca de projecte personal
Bullying
Dificultats a l’institut
Violència filio-parental
Dèficit d’atenció i hiperactivitat
Acolliments familiars, adopcions
Retards maduratius
Autisme
Trastorns de l’alimentació
En funció de cada persona que acudeix al servei, es personalitza l’atenció donant resposta a la seva necessitat específica. En línies generals, es realitzen sessions de psicoteràpia individual amb el noi/a, combinades amb sessions amb els pares, de manera que per nosaltres la implicació d’aquests darrers és fonamental per garantir una resposta de qualitat.
Des del SAAF treballem en coordinació amb els tutors de les escoles o instituts dels nois/es i demés professionals de la salut que puguin estar intervenint paral.lelament, si és el cas i la família ho desitja.
Restablir l’equilibri i benestar personal del noi/a a través d’un anàlisi i (re)definició de la dificultat plantejada, adquisició d’eines i/o habilitats per fer-hi front, potenciació dels recursos personals existents.
Acompanyar el desenvolupament del noi/a per tal que pugui desplegar tot el seu potencial en aquesta etapa de creixement i formació de la propia identitat.
Restablir l’equilibri familiar a través de la implicació de tots els membres.